LEM 2010
15TH EXPERIMENTAL MUSIC MEETING
GRACIA - BARCELONA - OCTOBER 2010
PROGRAMA - PROGRAMME
LES AUS (Manresa / Sant Celoni)
Dijous 14 d’octubre, 21 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
En el terreny de la fauna sonora existeixen diversos tipus d’ocells: de grans fondalades, amants de la pesca aquàtica, amb ales inservibles o els destinats a decorar les nostres rutines des de l’interior d’una gàbia, entre d’altres. El duet d’aus rapaces que formen Arnau Sala i Mau Boada respon a aquella espècie habituada a la cacera a través de paisatges escarpats, capaç de planejar durant llargues distàncies i amb un instint de supervivència hereu dels millors depredadors de la no wave, el sorollisme i la improvisació. Al LEM els considerem uns exemplars imprescindibles per a la supervivència de l’ecosistema sonor: exemplars feréstecs com aquests no sovintegen.
En el terreno de la fauna sonora existen varios tipos de pájaros: los de grandes hondonadas, los amantes de la pesca acuática, con las alas inservibles o los que se destinan a decorar nuestras rutinas desde el interior de una jaula, entre otros. El dúo de aves rapaces que forman Arnau Sala y Mau Boada responde a aquella especie acostumbrada a la cacería a través de paisajes escarpados, capaz de planear durante largas distancias y con un instinto de supervivencia heredero de los mejores depredadores de la no wave, el ruidismo y la improvisación. En el LEM los consideremos unos ejemplares imprescindibles para la supervivencia del ecosistema sonoro: ejemplares indómitos como éstos no abundan.
If we consider the field of sound fauna, we can identify several types of birds: those that dwell in vast depressions, those that love water fishing, those with useless wings and those who embellish our daily routine from their cages, among others. The duo of birds of prey made up by Arnau Sala and Mau Boada belongs to a species that is used to hunting in rugged landscapes, glides for long distances and has a survival instinct that is a legacy of the best predators of no wave, noise and improvisation. At LEM, we think Les Aus are an essential specimen if the sound ecosystem is to survive: indomitable specimens of this kind are not easy to come by.
THE MAN WITH A HYENA (Barcelona / Dublin)
Dijous 14 d’octubre, 22 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
Des de la seva explosiva irrupció al 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona ha esdevingut una fèrtil laboratori del qual no han deixat de sorgir potentíssimes emanacions: des de joint ventures puntuals fins a escamots estables com IED’8 o aquest power trio d’improvisació que aterra al LEM aquesta nit. The Man with a Hyena respon a un salvatgisme cruel i rialler alhora, el que despleguen Javier García al contrabaix, Dani Domínguez a la bateria i Tom Chant als saxos i al clarinet. Una descàrrega en què cadascun dels tres es multiplica damunt l’escenari fins a crear un esclafit tan capaç d’ermar pastures com de fer brollar salts d’aigua d’entre les roques.
Des de su explosiva irrupción en 2008, la Banda d’Improvisadors de Barcelona se ha convertido en un fértil laboratorio del que no han dejado de surgir potentísimas emanaciones: desde joint ventures puntuales hasta comandos estables como IED’8 o este power trio de improvisación que aterriza en el LEM esta noche. The Man with a Hyena responde a un salvajismo a la vez cruel y risueño, el que despliegan Javier García al contrabajo, Dani Domínguez a la batería y Tom Chant a los saxos y al clarinete. Una descarga en la que cada uno se multiplica sobre el escenario hasta crear un chasquido tan capaz de yermar pastos como de hacer brotar saltos de agua de entre las rocas.
Since they burst onto the scene in 2008, the Banda d’Improvisadors de Barcelona has become a fertile laboratory churning out a constant stream of potent emanations: from one-off joint ventures to regular commandos like IED’8, and the improvisation power trio that will touch down at LEM this evening. The Man with a Hyena is savagery with a smile on its face served up by Javier García on double bass, Dani Domínguez on the drums and Tom Chant on saxes and clarinet. A serious discharge that multiplies each of them on-stage until a snap is produced, which can just as easily lay pastures to waste as make water bubble up among stones.
NARWHAL (Barcelona)
Dijous 14 d’octubre, 22 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) i Simon Williams (Jahbitat) defineixen aquest projecte a partir d’una concorreguda escena de referents en què hi conflueixen des de Terry Riley fins a Four Tet passant per Les Aus i Brian Eno. Més enllà de noms i denominacions, el cert és que la proposta de Narwhal ofereix un trànsit sonor en què la meditació i el goig tribal es donen la mà, dibuixant paisatges coberts per la lluïssor d’una matinada inacabable i solcats al mateix temps en les seves profunditats per un batec gairebé animal. Narwhal és un indret musical on brolla la possibilitat del xamanisme i de l’electrònica, dels esperits del bosc i les guitarres posseïdes.
Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) y Simon Williams (Jahbitat) definen este proyecto a partir de una concurrida escena de referentes en la que confluyen desde Terry Riley hasta Four Tet pasando por Les Aus y Brian Eno. Más allá de nombres y denominaciones, lo cierto es que la propuesta de Narwhal ofrece un trance sonoro en el que la meditación y el goce tribal se dan la mano, dibujando paisajes cubiertos por el brillo de una madrugada eterna y surcados al mismo tiempo en sus profundidades por un latido casi animal. Narwhal es un lugar musical donde mana la posibilidad del chamanismo y de la electrónica, de los espíritus del bosque y las guitarras poseídas.
Cristian Subirà (Summer Recreation Camp) and Simon Williams (Jahbitat) define this project by citing a diverse convergence of influences in which Terry Riley beets Four Tet, Les Aus and Brian Eno. Names and labels aside, Narwhal serves up a kind of sound trance in which meditation goes hand in hand with tribal pleasure, and sketches landscapes that are shrouded in the glow of an endless dawn, and at the same time underscored by a quasi animal throbbing. Narwhal is a musical site where the possibility of shamanism and electronica, of forest sprites and possessed guitars, flow freely.
AFTER WOLMAN (Sant Sebastián / París)
Divendres 15 d’octubre, 21 h
MACBA Auditori - Plaça dels Àngels, 1
entrada lliure / entrada libre / free admision
Aquesta primera incursió del dispositiu LEM al Macba s’emmarca en el
conjunt d’activitats que el museu dedica a l’exposició Sóc
immortal i estic viu, de Gil J. Wolman, un dels més inquiets i polièdrics representants
del moviment lletrista. Amb l’objectiu d’explorar les línies de continuïtat
d’aquest corrent, After Wolman obre una nit triàdica pels meandres de
la poesia, l’experimentació fonètica i la materialitat dels signes que
comptarà amb la participació de la performer i artista plàstica Esther
Ferrer, els lletristes François Poyet i Gerard-Phillippe Broutin i un
interludi d’espacialitzacions de peces d’Isou, Lemaître i el mateix
Wolman seleccionades per Frédéric Acquaviva, compositor electroacústic
i comissari de l’exposició.
Esta primera incursión del dispositivo LEM en el Macba se enmarca en
el conjunto de actividades que el museo dedica a la exposición Soy
inmortal y estoy vivo, de Gil J. Wolman, uno de los más inquietos y poliédricos
representantes del movimiento letrista. Con el objetivo de explorar
las líneas de continuidad de esta corriente, After
Wolman abre una noche
triádica por los meandros de la poesía, la experimentación fonética
y la materialidad de los signos que contará con la participación de
la performer y artista plástica Esther Ferrer, los letristas François
Poyet y Gerard-Phillippe Broutin y un interludio de espacializaciones
de piezas de Isou, Lemaître y el mismo Wolman seleccionadas por Frédéric
Acquaviva, compositor electroacústico y comisario de la exposición.
LEM’s first foray into the MACBA takes place as part of the activities
that the museum has organized around the exhibition Gil J. Wolman. I
am immortal and alive, which looks at the work of one of the most restless
and multifaceted figures of Lettrism. In order to explore the lines
of continuity that branched out from this movement, After
Wolman leads
us into a triadic evening through the meanderings of poetry, phonetic
experimentation and the materiality of signs that will include the participation
of the performer and plastic artist Esther Ferrer, the Lettrists François
Poyet and Gerard-Phillippe Broutin, and an interlude of spacialization
of pieces by Isou, Lemaître and Wolman himself, selected by the electroacoustic
composer and curator of the exhibition Frédéric Acquaviva.
SARA HERCULANO (Badajoz)
ORIOL ROSSELL (Barcelona)
ÀGAPE (Barcelona / Sant Lluís / Selva de Mar)
CARLES ANDREU
IMPRONIT: ALESSANDRA PATRUCCO + ARNAU SALA + JAVIER ABAD (Manresa / Torino / Barcelona)
VRAK’TRIO (Barcelona / Tolouse / Narbonne)
TARANNÀ (Barcelona)
ROCKET IN MY POCKET (Barcelona)
LUMMM (Barcelona)
MR HUBBA (Barcelona)
L’ENFANCE ROUGE (Perpignan / Nipozzano)
LINALAB
uXuKa (Barcelona)
SAX.ORG (Badalona)
LES MALES HERBES (Barcelona)
JAVIER CALVO & IGNACIO LOIS (Barcelona / Buenos Aires)
GRUS (Barcelona)
VINILETTE (Barcelona)
PIERRE BASTIEN (Paris)
PATRICE SOLETTI (Montpellier)
ANNE JAMES CHATON (Paris)
KRISTOFF K. ROLL (Montpellier)
Dissabte 16 d’octubre, 21 h
Circuit Torçat - Terol, 8
Entrada gratuïta - Aforament limitat
El primer treball discogràfic d’aquesta artista de Badajoz sembla invocar
la necessitat d’aquell silenci que dóna forma a les coses. Shhhhhhhh és una reflexió sonora que dibuixa extensos paratges i moviments subtils,
un retrobament amb l’escolta gronxada per les veus del que passa inadvertit
i que malgrat tot –o potser per això– conforma la saba mateixa de la
nostra experiència. Electrònica de paladar suau i espurnejant, com un
glop d’aigua d’agulla, que promet (amb veu baixa, és clar) una trajectòria
que sens dubte caldrà seguir de prop. Al LEM d’aquest any us proposem
acompanyar-nos al Circuit Torçat en aquesta tonificant exploració. Segur
que el vostre esperit ho agrairà.
El primer trabajo discográfico de esta artista de Badajoz parece invocar
la necesidad de aquel silencio que da forma a las coses. Shhhhhhhh es
una reflexión sonora que dibuja extensos parajes y movimientos sutiles,
un reencuentro con la escucha balanceada por las voces de lo que pasa
inadvertido y que a pesar de todo –o quizás por eso mismo– conforma
la propia savia de nuestra experiencia. Electrónica de paladar suave
y chispeante, como un trago de agua de aguja, que promete (en voz baja,
claro) una trayectoria que sin duda habrá que seguir de cerca. En el
LEM de este año os proponemos acompañarnos a Circuit Torçat en esta
tonificante exploración. Seguro que vuestro espíritu lo agradecerá.
The first recording by this artist from Badajoz seems to summon the
need for the kind of silence that gives things their shape. Shhhhhhhh is a sound meditation that describes vast spaces and subtle movements,
a reencounter with listening, balanced by the voices of things that
go unnoticed but even so – or perhaps for that very reason – constitute
the very lifeblood of our experience. This is electronica for a soft,
scintillating palate, like a sip of sparkling water, which promises
(in a whisper) to develop into a career that will be worth following
closely. At this year’s LEM, we invite you to come along to Circuit
Torçat on this invigorating exploration. Your spirit will thank you
for it.
Dissabte 16 d’octubre, 22 h
Eat Meat Raw Gallery - Alzina, 20
Entrada gratuïta
El retrat d’Oriol Rossell podria correspondre
ben bé al d’un inquiet humanista en què conflueixen totes les perspectives
i tècniques possibles. Des de la composició de peces sonores per a
projectes de dansa fins al periodisme musical passant pel comissariat
de festivals i la creació musical pròpia. En aquest vessant, el treball
d’Oriol Rossell escalfa motors en el territori del glitch i el click&cut,
però la seva maquinària abandona ràpidament tot etiquetatge per a
desembocar en un procés molt particular, ple de textures, subtils
digressions i laborioses modificacions de l’espai-temps. Com en tot
humanisme, en el seu so la matemàtica i els humors de l’esperit troben
una fèrtil confluència. Degusteu-la amb l’avidesa que es mereix.
El retrato de Oriol Rossell podría corresponder
perfectamente al de un inquieto humanista en el que confluyen todas
las perspectivas y técnicas posibles. Desde la composición de piezas
sonoras para proyectos de danza hasta el periodismo musical pasando
por el comisariado de festivales y la creación musical propia. En
esta vertiente, el trabajo de Oriol Rossell calienta motores en el
territorio del glitch y el click&cut,
pero su maquinaria abandona rápidamente todo etiquetaje para desembocar
en un proceso muy particular, lleno de texturas, sutiles digresiones
y laboriosas modificaciones del espacio-tiempo. Como en todo humanismo,
en su sonido la matemática y los humores del espíritu encuentran una
fértil confluencia. Degustadla con la avidez que se merece.
Oriol Rossell could easily be portrayed
as a restless humanist in whom all possible perspectives and techniques
converge. He is a composer of sound works for dance projects, musical
journalist, curator of festivals and creator of his own music. As
a sound artist, Oriol Rossell warms his engines in the field of glitch
and click&cut, but his machinations
quickly outstrip all labels and flow into a very personal process, full
of textures, subtle digressions and laborious space-time modifications.
In his sound, as in all humanism, mathematics and the moods of the spirit
converge into a fertile junction. Sample it as eagerly as it deserves.
Diumenge 17 d’octubre, 13 h
Casa Almirall - Joaquin Costa, 33
Entrada gratuïta
Aquesta edició del dispositiu multisensorial Àgape té un context molt
especial, ja que coincideix amb el 150è aniversari de la Casa Almirall.
I com que efemèrides d’aquest tipus mereixen una ritualística i uns
oficiants a l’alçada, aquest any la sinestèsia musicopoeticogastronòmica
arriba de la mà d’uns convidats tocats en la majoria per l’encanteri
de la tramuntana. Enric Cervera, alquimista sonor desacomplexat que
formà part de projectes històrics com Tropopausa, Naïf i, actualment,
Les Anciens, compartirà efluvis amb Joana Brabo, micropoetessa de macrotalent
i part indispensable d’Anna Blume Fan Club. Amb ells, Pere Pina i Ramon
Solé, melòmans gastronòmics i amfitrions de la conxorxa. Salut i àgape!
Esta edición del dispositivo multisensorial Àgape tiene un contexto
muy especial, pues coincide con los 150 años de la Casa Almirall. Y
como efemérides de este calibre merecen una ritualística y unos oficiantes
a la altura, este año la sinestesia músico-poético-gastronómica llega
de la mano de unos invitados tocados por el hechizo de la tramontana.
Enric Cervera, alquimista sonoro desacomplejado que formó parte de proyectos
históricos como Tropopausa, Naïf y, actualmente, Les Anciens, compartirá
efluvios con Joana Brabo, micropoetisa de macrotalento y parte indispensable
de Anna Blume Fan Club. Con ellos, Pere Pina y Ramon Solé, melómanos
gastronómicos y anfitriones de la maquinación. ¡Salud y ágape!
This year’s multisensory Àgape program takes place in a very special
context – the 150th anniversary of Casa Almirall. And given that events
of this magnitude require rituals and celebrants capable of rising to
the occasion, this year’s musical-poetic-gastronomic synaesthesia will
be led by a guests who have been bewitched by the tramontana. Enric
Cervera, an expansive sound alchemist who was part of historic projects
like Tropopause and Naïf, and is currently in the lineup of Les Anciens,
will share emanations with the macro-talented micro-poetess Joana Brabo,
who is an integral part of the Anna Blume Fan Club. They will be joined
by the gastronomic music lovers Pere Pina and Ramon Solé, your hosts
for the contrivance. Cheers and ágape!
Dimecres 20 d’octubre, 19 h
Biblioteca Jaume Fuster - Plaça Lesseps, 20 – 22
Entrada gratuïta
Qui acostuma a remullar-se els sentits
amb versos assegura que La Tabacaria de Fernando Pessoa és un dels
poemes més bells mai escrits. I aquest convenciment és el que anima
el projecte de Carles Andreu, músic, poeta i activista que amb el
seu periple vital (amb exili a París inclòs i que manté avui en dia)
dóna significació a conceptes tan masegats com els de compromís i
memòria històrica. Per a donar cos, volada i música a aquest poema,
la seva veu armarà el Càntic divers de la llengua
catalana enamorada del poema "Estanc" de Fernando Pessoa
poeta plural portugués amb les aportacions de Joan Saura (sampler), Miquel Àngel
Marín (clarinets) i Ignacio Lois (guitarres). Un viatge als ressons
de la paraula, al cromatisme emocional dels sons i a les diverses memòries
de qui tots, en siguem o no conscients, formem part.
Los que suelen remojar sus sentidos con
versos aseguran que La Tabacaria de Fernando Pessoa es uno de los
poemas más bellos jamás escritos. Y esta convicción es la que anima
el proyecto de Carles Andreu, músico, poeta y activista que con su
periplo vital (incluido el exilio en París, que aún mantiene hoy en
día) da significación a conceptos tan machacados como los de compromiso
y memoria histórica. Para dar cuerpo, altura y música a este poema,
su voz armará el Càntic divers de la llengua
catalana enamorada del poema "Estanc" de Fernando Pessoa
poeta plural portugués con las aportaciones de Joan Saura (sampler), Miquel
Àngel Marín (clarinetes) e Ignacio Lois (guitarras). Un viaje a las
resonancias de la palabra, al cromatismo emocional de los sonidos y
a las variadas memorias de quien todos, seamos conscientes de ello o
no, formamos parte.
Many of those who regularly steep their
senses in verse maintain that Fernando Pessoa’s Tabacaria is one of
the most beautiful poems ever written. This same conviction has inspired
this project by the musician, poet and activist Carles Andreu, whose
own life story (including exile in Paris, which he practices to this
day) breathes significance into hackneyed concepts like commitment
and historical memory. In order to add body, altitude and music to
this poem, Andreu’s voice will be joined by Joan Saura (sampler),
Miquel Àngel Marín (clarinets) and Ignacio Lois (guitars) in this
Càntic divers de la llengua catalana enamorada
del poema "Estanc" de
Fernando Pessoa poeta plural portugués. A journey into the resonance
of words, the emotional chromaticism of sounds and the diverse memories
that we are all part of, whether we realize it or no.
Dimecres 20 d’octubre, 22 h
Elèctric Bar - Travessera de Gràcia, 233
tiquet 4 €
El passat mes de setembre les Impronit van obrir el seu format per
a acollir cada nit una proposta col•lectiva sempre diferent, cercant
així la multiplicació d’universos i exploracions. En aquest LEM, la
Impronit s’obre també a la veu i les seves mutacions amb la presència
de l’artista italiana Alessandra Pattrucco, hàbil i enèrgica en la creació
de jardins fonètics d’imprevisibles textures on el contagi amb l’electrònica
i els objectes hi té també una notable empremta. Amb ella, la bateria
d’Arnau Sala (Les Aus, Bèstia Ferida) i el fagot de Javier Abad (Freenètics)
construiran un camp de possibilitats; el resultat, instantani.
El pasado mes de septiembre las Impronit abrieron su formato para acoger
cada noche una propuesta colectiva siempre distinta, procurando así
la multiplicación de universos y exploraciones. En este LEM, la Impronit
se abre también a la voz y sus mutaciones con la presencia de la artista
italiana Alessandra Pattrucco, hábil y enérgica en la creación de jardines
fonéticos de imprevisibles texturas donde el contagio con la electrónica
y los objetos deja también una notable huella. Con ella, la batería
de Arnau Sala (Les Aus, Bèstia Ferida) y el fagot de Javier Abad (Freenètics)
construirán un campo de posibilidades; el resultado, instantáneo.
Last September, the Impronit improvised evenings broadened its program
to host a different group project each evening, in an ongoing attempt
to multiply universes and explorations. At this year’s LEM, Impronit
opens up further to include the voice and its mutations with the presence
of Italian artist Alessandra Pattrucco, an accomplished, tireless creator
of phonetic gardens and unpredictable textures, on which the contagion
of electronica and objects have left an enduring trace. She will be
joined by Arnau Sala (Les Aus, Bèstia Ferida) on drums, and Javier Abad
(Freenètics) on bassoon, who will build a sphere of possibilities; the
results will be instant.
dijous 21 d’octubre, 22 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (2 concerts)
Com la trobada d’un paraigua i una màquina de cosir damunt d’una taula
de disseccions, l’encontre d’Etienne Lecomte (flauta), Laurent Guitton
(tuba) i Oriol Roca (bateria) no pot més que produir una peripècia d’abast
imprevisible. Vrak’Trio treballa una sonoritat singular a la qual contribueix
poderosament l’absència d’instrumentació harmònica i que flueix per
sendes que van del funk al jazz passant per la improvisació i una molt
particular apropiació d’aquell aiguabarreig que coneixem com a músiques
del món. “Vrak” sona a fractura en l’articulació de les fronteres musicals,
a eclosió insòlita i a gest de franca claredat. La baralla s’ha trencat
i la combinació d’aquestes tres figures és sens dubte una aposta segura.
Què us hi jugueu?
Como el encuentro de un paraguas y una máquina de coser encima de una
mesa de disecciones, el encuentro de Etienne Lecomte (flauta), Laurent
Guitton (tuba) y Oriol Roca (batería) no puede más que producir una
peripecia de alcance imprevisible. Vrak’Trio trabaja una sonoridad singular
a la que contribuye poderosamente la ausencia de instrumentación harmónica
y que fluye por sendas que van del funk al jazz pasando por la improvisación
y una muy particular apropiación de aquel cruce que conocemos como músicas
del mundo. “Vrak” suena a fractura en la articulación de las fronteras
musicales, a eclosión insólita y a gesto de franca claridad. La baraja
se ha roto y la combinación de estas tres figuras es sin duda una apuesta
segura. ¿Qué os apostáis?
Like the meeting between an umbrella and a sewing machine on a dissection
table, the meeting between Etienne Lecomte (flute), Laurent Guitton
(tuba) and Oriol Roca (drums) can only lead to an eventful journey the
scope of which cannot be foreseen. Vrak’Trio works with a singular sonority
that is largely due to the lack of harmonic instrumentation, and which
moves through paths that range from funk to jazz, as well as improvisation
and a very personal appropriation of the hybrid generally known as “world
music”. Vrak sounds like a crack in the organization of musical boundaries,
like an unusual outbreak and a gesture of sincere clarity. The deck
has been cut, and the combination of these three figures is bound to
be a sure thing. How much do you want to bet?
dijous 21 d’octubre, 23 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (2 concerts)
Amb Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formació integrada
per Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi
Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidat un edifici artístic
i també ideològic d’una extraordinària cohesió i una innegable riquesa.
La seva música s’alimenta de les arquitectures impossibles d’Escher,
del rock poderosament lisèrgic de King Crimson i fins i tot dels somniejos
mediterranis del moviment laietà. Però el seu nutrient fonamental és
la seva pròpia actitud, que respon a una voluntat d’experimentació plena
d’intensitat emocional i llibertat creativa. No us esforceu a encasellar-los
en cap mena d’etiqueta. Tarannà només respon a un qualificatiu: música
en estat pur.
Con Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009), la formación integrada
por Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan, Sisu Coromina, Jordi
Sánchez, Pere Masafret i Sergi Rovira ha consolidado un edificio artístico
y también ideológico de una extraordinaria cohesión y una innegable
riqueza. Su música se alimenta de las arquitecturas imposibles de Escher,
del rock poderosamente lisérgico de King Crimson e incluso de los ensueños
mediterráneos del movimiento laietà. Pero su nutriente fundamental es
su propia actitud, que responde a una voluntad de experimentación llena
de intensidad emocional y libertad creativa. No os esforcéis en encasillarlos
en etiqueta alguna. Tarannà sólo responde a un calificativo: música
en estado puro.
Pintades d’amor i de guerra (Bankrobber, 2009) is the unusually coherent
and undeniably sumptuous artistic and ideological edifice put together
by the lineup consisting of Esteve Dalmau, David Sitges, Ruth Barberan,
Sisu Coromina, Jordi Sánchez, Pere Masafret and Sergi Rovira. Their
music takes sustenance from Escher’s impossible architectures, King
Crimson’s powerfully lysergic rock, and even the Mediterranean dreams
of the Laietà movement. But what really fuels them is their own attitude,
which is the result of their desire for emotionally intense and creatively
free experimentation. Don’t even try to pigeonhole them. There is only
one way to describe Tarannà: music in its purest form.
Divendres 22 d’octubre, 19:30 h
Espai Eart - Torrijos 68
Entrada gratuïta
Rocket in my pocket és el projecte d’orfebreria sonora d’MGlon, que
al 2001 ja va visitar el LEM amb la seva proposta d’electrònica punk,
object trouvé i guitarra desconcertada. Ara, la guitarra ha esdevingut
un ens més aviat espectral, i el resultat de tot això és un sinuós experiment
d’improvisació que, com ell mateix defineix, es mou entre l’obvi i l’obtús,
és a dir, entre el visible i l’ocult, entre la repetició i el joc quasi
imperceptible. Anar més enllà d’aquesta descripció implica una notable
dificultat; penseu en la banda sonora d’una road movie en què la polseguera
de la carretera es barreja amb la boirina de la llacuna Estígia i on
el cel es mou indecís entre el crepuscle i l’albada. No anireu desencaminats.
Rocket in my pocket es el proyecto de orfebrería sonora de MGlon, que
en 2001 ya visitó el LEM con su propuesta de electrónica punk, object
trouvé y guitarra desconcertada. Ahora, la guitarra ha devenido un ente
más bien espectral, y el resultado de ello es un sinuoso experimento
de improvisación que, como él mismo define, se mueve entre lo obvio
y lo obtuso, es decir, entre lo visible y lo oculto, entre la repetición
y el juego casi imperceptible. Ir más allá de esta descripción implica
una notable dificultad; piénsese en la banda sonora de una road movie
en la que la polvareda de la carretera se mezcla con la neblina de la
laguna Estigia y donde el cielo se mueve indeciso entre el crepúsculo
y la alborada. No iréis desencaminados.
Rocket in My Pocket is the sound filigree project by MGlon, back on
the LEM program after touching down in 2001 with electronic punk, object
trouvé and disconcerted guitar. The guitar has now become somewhat spectral,
resulting in a winding experiment in improvisation that he himself describes
as swinging between the obvious and the obtuse, that is, between the
visible and the hidden, between repetition and the most subtle play.
It is remarkably difficult to expand upon this description. Imagine
a soundtrack that is a cross between the dust cloud of a road movie
and the river Styx, in which the sky moves hesitantly between twilight
and dawn. You’ll be very close.
Divendres 22 d’octubre, 20:30 h
La Caldera - Torrent d’en Vidalet, 43
Entrada gratuïta - Aforament limitat
A la frontissa que, per art d’una màgia molt menys secreta del que
podria semblar, uneix per una banda el jazz i la música contemporània
i per l’altra el folklore i l’electroacústica, es troba el projecte
conjunt de Carola Ortiz (veu i clarinet) i Guillermo Rizzotto (guitarra
i electrònica). LUMMM és un duet que beu dels inesgotables dolls de
la improvisació europea i els assaona amb un ventall de condiments que
provenen de múltiples racons del món i de la ment i fins i tot de diversos
passats i futurs possibles, materialitzant un diàleg sonor que travessa
tots els estadis, de la conversa a cau d’orella al debat encès i progressiu.
Música orgànica, exploradora i, com ells mateixos asseguren, fins i
tot pictòrica.
En la bisagra que, por arte de una magia mucho menos secreta de lo
que podría parecer, une por un lado el jazz y la música contemporánea
y por el otro el folclore y la electroacústica, se encuentra el proyecto
conjunto de Carola Ortiz (voz y clarinete) y Guillermo Rizzotto (guitarra
y electrónica). LUMMM es un dúo que bebe de las inagotables fuentes
de la improvisación europea y las sazona con un abanico de condimentos
que provienen de múltiples rincones del mundo y de la mente e incluso
de diversos pasados y futuros posibles, materializando un diálogo sonoro
que atraviesa todos los estadios, de la conversación al oído al debate
airado y progresivo. Música orgánica, exploradora y, como ellos mismos
aseguran, incluso pictórica.
The joint project by Carola Ortiz (voice and clarinet) and Guillermo
Rizzotto (guitar and electronica) lies just at the hinge that joins
Jazz and contemporary music on one side and folk and electroacoustics
on the other, as though by an act of magic that is much less secret
than would appear. LUMMM is a duo that turns for inspiration to the
inexhaustible sources of European improvisation, and seasons them with
a range of spices from all corners of the word and the mind, and even
from various possible pasts and futures. It materializes in the form
of a sound dialogue that cuts across all registers, from a whispered
conversation to an angry, progressive debate. Music that is organic,
exploratory and, as they themselves affirm, even pictorial.
Divendres 22 d’octubre, 21:30 h
Elèctric Bar - Travessera de Gràcia, 233
Ticket 5 €
L’existència de Mr Hubba y el
Mono Inventor va ser en el seu moment una de les millors notícies per
al panorama local de les músiques exploratòries i alienígenes, una epifania
tan fugissera en el seu trànsit com duradora en les seves repercussions.
Ara, Guillermo Martorell Casanovas reprèn en solitari el llegat del
projecte i ens convida en el Cabaret Hofmann a acompanyar novament Mr
Hubba en un viatge de meditacions electròniques que són com una nebulosa
que cal contemplar amb les oïdes obertes i la ment encarada al descobriment
del que s’amaga a la cara oculta de l’univers, allà on l’evolució encara
està disposada a donar-li a l’ésser humà una nova oportunitat. L’odissea
continua.
La existencia de Mr Hubba y el
Mono Inventor fue en su momento una de las mejores noticias para el
panorama local de las músicas exploratorias y alienígenas, una epifanía
tan fugaz en su tránsito como duradera en sus repercusiones. Ahora,
Guillermo Martorell Casanovas retoma en solitario el legado del proyecto
y nos invita en el Cabaret Hofmann a acompañar nuevamente a Mr Hubba
en un viaje de meditaciones electrónicas que son como una nebulosa que
hay que contemplar con los oídos abiertos y la mente encarada al descubrimiento
de lo que se esconde en la cara oculta del universo, allí donde la evolución
está todavía dispuesta a darle al ser humano una nueva oportunidad.
La odisea continúa.
The existence of Mr Hubba y el
Mono Inventor was once great news for the local exploratory and extraterrestrial
music scene, and although the project was fleeting in its passage, it
was long-lasting in its effects. Guillermo Matorell Casanovas now picks
up the thread of its legacy solo at Cabaret Hoffman, and invites us
to rejoin Mr Hubba on a voyage of electronic meditations that are like
a nebula that you have to watch with your ears open and your mind willing
to face the discovery of everything that is concealed in the dark side
of the universe, where evolution is still prepared to offer human beings
another chance. The odyssey continues.
Dissabte 23 d’octubre, 21 h
MACBA Auditori - Plaça dels Àngels, 1
Ticket 6 €
François Cambuzat porta molts anys sacsejant territoris endormiscats
i alliberant fluxos de resistència sonora i política, tant a través
dels seus treballs en solitari com de projectes com Putan Club (una
cèl•lula d’activisme artístic connectada directament amb la revolució
situacionista) o L’Enfance Rouge. En aquesta nit al Macba, presentarà
juntament amb Chiara Locardi i Jacopo Andreini una versió en format
trio d’aquesta proposta de sonoritat abrusadora, de dadà electrocutat
pels corrents del hardcore que porta des de 1995 reinventant els contorns
del rock i provocant adhesions tan significatives com la del mateix
Thurston Moore. Guerrilla musical per a esperits revoltats.
François Cambuzat lleva muchos años sacudiendo territorios adormecidos
y liberando flujos de resistencia sonora y política, tanto a través
de sus trabajos en solitario como de proyectos como Putan Club (una
célula de activismo artístico conectada directamente con la revolución
situacionista) o L’Enfance Rouge. En esta noche en el Macba, presentará
junto a Chiara Locardi y Jacopo Andreini una versión en formato trío
de esta propuesta de sonoridad abrasiva, de dadá electrocutado por las
corrientes del hardcore que lleva desde 1995 reinventando los contornos
del rock y provocando adhesiones tan significativas como la del mismo
Thurston Moore. Guerrilla musical para espíritus rebeldes.
For many years, François Cambuzat has been shaking up sleepy territories
and releasing flows of sound and political resistance, through his solo
works as well as projects like Putan Club (an artistic activism cell
with direct links to the Situationist revolution) and L’Enfance Rouge.
This evening at the MACBA, he will be joined by Chiara Locardi and Jacopo
Andreini in a trio version of this project of abrasive sonority, of
dada electrocuted by hardcore currents, which has been reshaping the
contours of rock since 1995, garnering the support of significant figures
like Thurston Moore. Musical guerrilla for rebellious spirits.
(Barcelona / Bogotá)
Diumenge 24 d’octubre, 19:45 h
NIU - Almogàvers, 208
Ticket 5 € (2 concerts)
Des que arribà de Colòmbia, on ja havia rebut precoços reconeixements
de la majoria de centres musicals de Bogotà, Lina Bautista ha traçat
un periple de creixement artístic en què hi han tingut molt a veure
els mestratges d’intercessors d’alta volada com José Manuel Berenguer,
Gabriel Brnčić i Andrés Lewin-Richter. Amb aquest aliment ja processat,
Lina Bautista ha esdevingut LinaLab, un projecte d’experimentació amb
electrònica i guitarra elèctrica en temps real que sovint entra en veïnatge
amb el treball del VJ SantDemiant. Textural, melòdica i també sorollista,
LinaLab ha consolidat la seva mutació i no sembla tenir intenció de
marcar-se límits, fet del qual ens alegrem.
Desde que llegó de Colombia, donde ya había recibido precoces reconocimientos
de la mayoría de centros musicales de Bogotá, Lina Bautista ha trazado
un periplo de crecimiento artístico en el que han tenido mucho que ver
los magisterio de intercesores de altura como José Manuel Berenguer,
Gabriel Brnčić y Andrés Lewin-Richter. Con este alimento ya procesado,
Lina Bautista se ha convertido en LinaLab, un proyecto de experimentación
con electrónica y guitarra eléctrica en tiempo real que a menudo entra
en vecindad con el trabajo del VJ SantDemiant. Textural, melódica y
también ruidista, LinaLab ha consolidado su mutación y no parece tener
intención de marcarse límites, de lo que nos alegramos.
Since arriving in Barcelona from Colombia, where she had already precociously
garnered recognition from most music centers in Bogotá, Lina Bautista
has continued to carve out a path of artistic evolution largely guided
by the teaching of high-level intercessors like José Manuel Berenguer,
Gabriel Brnčić and Andrés Lewin-Richter. Having absorbed these inputs,
Lina Bautista has become LinaLab, an experimentation project with electronica
and electric guitar in real-time, which often joins the orbit of VJ
SantDemiant. Textural, melodic and noisist, LinaLab has completed this
mutation and – we’re glad to say – doesn’t seem about to start setting
limits.
Diumenge 24 d’octubre, 19:45 h
NIU - Almogàvers, 208
Ticket 5 € (2 concerts)
Rere aquest nom s’amaga una de les presències més agitades i agitadores
de l’escena electrònica local. DJ, productor i director, a banda de
fundador, del segell discogràfic Disboot, uXuKa* desplega també un treball
com a músic en què les sonoritats més aspres del rock de garatge conflueixen
amb afluents de l’experimentació sonora, del grime al dubtech. En aquest
concert al Niu, uXuKa* deixarà al descobert els nous resultats d’aquest
decurs musical, incorporant corrents de guitarra i dibuixant un camp
emocional travessat amb cavalcades d’optimisme i de malenconia. Una
mostra de química agredolça elaborada amb ingredients tan naturals com
sorprenents.
Detrás de este nombre se esconde una de las presencias más agitadas
y agitadoras de la escena electrónica local. DJ, productor y director,
además de fundador, del sello discográfico Disboot, uXuKa* desarrolla
también un trabajo como músico en el que las sonoridades más ásperas
del rock de garaje confluyen con afluentes de la experimentación sonora,
del grime al dubtech. En este concierto en el Niu, uXuKa* dejará al
descubierto los nuevos resultados de este decurso musical, incorporando
corrientes de guitarra y dibujando un campo emocional atravesado con
cabalgadas de optimismo y de melancolía. Una muestra de química agridulce
elaborada con ingredientes tan naturales como sorprendentes.
Behind this name lies one of the most agitated and agitating figures
of the local electronica scene. DJ, producer, director and founder of
the record lable Disboot, uXuKa* also works on his own project as a
musician, in which the harshest sonorities of garage rock flow into
tributaries of sound experimentation, from grime to dubtech. In this
concert at Niu, uXuKa* will put the spotlight on the latest developments
in this musical evolution, including guitar currents, shaping an emotional
field criss-crossed by passages of optimism and melancholy. A sampler
of bittersweet chemistry put together using ingredients that are as
natural as they are surprising.
Dimecres 27 d’octubre, 20:30 h
Esglèsia de Santa Maria - Sant Pere Màrtir, 5
Entrada gratuïta
Tota experimentació musical té quelcom de sagrat; explora els límits
de les nostres diverses consciències i ens situa al bell mig d’una situació
necessàriament inefable. Aquesta Summa Organa és un trànsit que el LEM
proposa en aquesta direcció, oferint un entorn sonor i arquitectònic
molt especial: l’església de Santa Maria de Gràcia i el seu orgue. I
convidant-hi una proposta no menys especial, sax.org, el duet de Ferran
Besalduch i Wenceslao Guarro que es mou en les profunditats de la sacralitat
musical i de la improvisació, treballant a partir de la conjunció del
saxo baix i l’orgue. Música mistèrica d’aquelles que corprenen al mateix
temps que eixamplen les oïdes i l’esperit.
Toda experimentación musical tiene algo de sagrado; explora los límites
de nuestras diversas conciencias y nos sitúa justo en el medio de una
situación necesariamente inefable. Esta Summa Organa es un trance que
el LEM propone en esta dirección, ofreciendo un entorno sonoro y arquitectónico
muy especial: la iglesia de Santa María de Gracia y su órgano. E invitando
a una propuesta no menos especial, sax.org, el dúo de Ferran Besalduch
y Wenceslao Guarro que se mueve en las profundidades de la sacralidad
musical y de la improvisación, trabajando a partir de la conjunción
del saxo bajo y del órgano. Música mistérica de aquellas que cautivan
a la vez que ensanchan los oídos y el espíritu.
There is something sacred in all musical experimentation, because it
explores the limits of the diversity of our consciences and places us
right in the midst of an inescapably ineffable situation. In keeping
with this, LEM presents this Summa Organa, an experience in a remarkable
architectural and acoustic environment: the church of Santa Marçia de
Gracia and its pipe organ. And our guests are no less special: sax.org,
the duo made up by Ferran Besalduch and Wenceslao Garro, which probes
the depths of musical sacredness and improvisation, based on the combination
between bass sax and organ. Music based on sacred mysteries, which mesmerizes
and also enhances the ears and the spirit.
Dimecres 27 d’octubre, 22.30 h
Musical Maria - Maria, 5
Entrada gratuïta
Les Males Herbes és un col•lectiu responsable de moltes coses. En primer
lloc, d’una publicació literària que té el seu correlat assagístic a
la blogosfera. I en segon lloc, d’evidenciar que en aquest territori
existeix la possibilitat de la ciència-ficció i del terror fantàstic.
Quelcom que no ens hauria de sorprendre si ens aturem a pensar en noms
com Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. I que, més enllà dels imaginaris
autòctons, podem compartir també els malsons de Philip K. Dick, les
faules de Karel Čapek o la fina ironia d’Stanislav Lem –Lem? Qui ha
dit Lem?–. De tot això i de més inquietuds amb què aquest dispositiu
té molt a veure en parlaran, discutiran i qui sap quantes coses més
aquesta nit.
Les Males Herbes es un colectivo responsable de muchas coses. En primer
lugar, de una publicación literaria que tiene su correlato ensayístico
en la blogosfera. I en segundo lugar, de evidenciar que en este territorio
existe la posibilidad de la ciencia ficción i del terror fantástico.
Algo que no nos tendría que sorprender si nos detenemos a pensar en
nombres como Manuel de Pedrolo o Joan Perucho. Y que, más allá de los
imaginarios autóctonos, podemos compartir también las pesadillas de
Philip K. Dick, las fábulas de Karel Čapek o la fina ironía de Stanislav
Lem –¿Lem? ¿Quién dijo Lem?–. De todo ello y de más inquietudes con
las que este dispositivo tiene mucho que ver hablarán, discutirán y
quién sabe cuantas cosas más esta noche.
The collective Les Males Herbes is responsible for a host of things.
Firstly, for a literary publication that is the essayistic equivalent
of the blogosphere. And secondly, for showing that science fiction and
fantasy terror have a place in this literary field. This should hardly
surprise us if we stop to consider names like Manuel de Pedrolo and
Joan Perucho. And if we remember, beyond the local imaginaries, that
we can also share the nightmares of Philip K. Dick, the fables of Karel
Čapek and the fine irony of Stanislav Lem – Lem? Who said Lem? All of
this, and many other interests at the heart of this project, will be
discussed and argued about this evening, and who knows what else.
Dimecres 27 d’octubre, 22.30 h
Musical Maria - Maria, 5
Entrada gratuïta
Conegut i reconegut per una obra literària tan rica com cruel, en què
s’hi creen desacomplexats aiguabarrejos de referències gòtiques i tenebroses
postmodernitats (d’El dios reflectante a Corona de flores passant per
Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo va decidir fa un temps esdevenir
també rapsoda de delicats malsons, històries per a infants perversos
i litúrgies no aptes per a estómacs i ments encongides. En aquesta nit
literària, fantàstica i també científica, ell i Ignacio Lois (Misaluba,
Banda d’Improvisadors de Barcelona) executaran una missa solemne de
tintures sinistres i somriures malèvols. Com un conte explicat a la
vora del foc mentre el còmode món que coneixíem es va esvaint de mica
en mica a l’altra banda de la finestra.
Conocido y reconocido por una obra literaria tan rica como cruel, en
la que se crean desacomplejadas confluencias de referencias góticas
y tenebrosas postmodernidades (de El dios reflectante a Corona de flores
pasando por Los ríos perdidos de Londres), Javier Calvo decidió hace
un tiempo convertirse también en rapsoda de delicadas pesadillas, historias
para niños perversos y liturgias no aptas para estómagos y mentes apocadas.
En este noche literaria, fantástica y también científica, él e Ignacio
Lois (Misaluba, Banda d’Improvisadors de Barcelona) ejecutarán una misa
solemne de tinturas siniestras y sonrisas malévolas. Como un cuento
explicado junto al fuego mientras el cómodo mundo que conocemos se va
desvaneciendo poco a poco al otro lado de la ventana.
Known and celebrated for his rich but cruel literary output, which
comfortably crosses gothic references with sinister postmodernities
(from El dios reflectante to Corona de flores and Los ríos perdidos
de Londres), Javier Calvo also made the decision some time back to become
a bard of delicate nightmares, a teller stories for perverse children
and liturgies unsuited to timid minds and stomachs. In this literary,
fantastic, scientific evening, Calvo and Ignacio Lois (Misaluba, Banda
d’Improvisadors de Barcelona) will hold a solemn mass of sinister tinges
and malevolent smiles. Like a story told by a fireplace while, on the
other side of the windowpane, the comfortable familiar world gradually
fades away.
Dijous 28 d’octubre, 20 h
CC El Coll – La Bruguera - Aldea, 15
Entrada gratuïta
Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) i Lali Barrière (PAD) han
decidit posar so als trànsits i als paisatges en què es dibuixa el cicle
vital d’aquest (possible) món en què vivim. Grus és el nom llatí de
la grua, au migratòria d’amplis recorreguts i sinuosa capacitat de festeig,
els viatges de la qual comparteixen el mateix anima mundi que es desprèn
de l’encontre d’aquests dos músics: una banda sonora que embolcalla
el pas de les estacions, que es modula amb els colors i velocitats pels
quals distingim la contenció tardorenca de l’eclosió primaveral, l’arrauliment
hivernal de la sensualitat estiuenca. Música per a animals empàtics
i espècies en franc perill de seducció.
Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) y Lali Barrière (PAD) han
decidido poner sonido a los tránsitos y a los paisajes en los que se
dibuja el ciclo vital de este (posible) mundo en el que vivimos. Grus
es el nombre latino de la grulla, ave migratoria de amplios recorridos
y sinuosa capacidad de festejo, cuyos viajes comparten el mismo anima
mundi que se desprende del encuentro de estos dos músicos: una banda
sonora que envuelve el paso de las estaciones, que se modula con los
colores y velocidades por los que distinguimos la contención otoñal
de la eclosión primaveral, el acurrucamiento invernal de la sensualidad
veraniega. Música para animales empáticos y especies en franco peligro
de seducción.
Ferran Fages (Cremaster, col•lectiu IBA) and Lali Barrière (PAD) have
decided to add a soundtrack to the passages and landscapes that form
the background to the lifecycle of this (possible) world that we live
in. “Grus” is Latin for “crane,” that migratory bird that travels long
distances and has a devious talent for celebration, whose journeys share
the same anima mundi as the sounds resulting from the meeting between
these two musicians: a soundtrack that embraces the passing of the seasons,
modulated by the colors and the rhythms that separate autumnal contention
from the bursting forth of Spring, wintry cocooning from the sensuality
of Summer. Music for empathetic animals and species in serious danger
of seduction.
Dijous 28 d’octubre, 21 h
CC El Coll – La Bruguera - Aldea, 15
Entrada gratuïta
Des que a principis dels noranta Beth Pibernat va entrar en contacte
amb els territoris electrònics (fruit precisament d’unes inspiradores
aventures radiofòniques), el nom de Vinilette ha adquirit una sòlida
presència d’ànim tant en el seu avatar de DJ, frenètic però també abstracte
i fins i tot melòdic, com en el d’activista, organitzant cada any el
festival Femelek, que pretén visibilitzar la intensa i a voltes massa
oculta escena de creadores en el panorama de la música electrònica.
En aquesta ocasió, Vinilette es transmuta en la seva dimensió més experimental,
oferint un repertori sonor que beu molt de l’art radiofònic i que, per
tant, estableix un feliç veïnatge en aquesta ocupació d’ones hertzianes.
Continuem en antena...
Desde que a principios de los noventa Beth Pibernat entró en contacto
con los territorios electrónicos (fruto precisamente de unas inspiradoras
aventuras radiofónicas), el nombre de Vinilette ha adquirido una sólida
presencia de ánimo tanto en su avatar de DJ, frenético pero también
abstracto e incluso melódico, como en el de activista, organizando cada
año el festival Femelek, que pretende visibilizar la intensa y a veces
demasiado oculta escena de creadoras en el panorama de la música electrónica.
En esta ocasión, Vinilette se transmuta en su dimensión más experimental,
ofreciendo un repertorio sonoro que bebe mucho del arte radiofónico
y que, por tanto, establece una feliz vecindad en esta ocupación de
ondas hertzianas. Seguimos en antena...
Ever since Beth Pibernat came into contact with electronic realms in
the early nineties (precisely through some inspiring radio adventures),
Vinilette has become a solid presence of mind, both in the form of its
frenetic, abstract and even melodic DJ avatar and as its activist avatar,
the organizer of the annual Femelek festival, which aims to give visibility
to the intense but sometimes undervisible activity of women artists
on the electronic music scene. On this occasion, Vinilette will transmute
into her more experimental dimension, offering a sound repertoire that
is highly influenced by radio art, and, therefore, sets up a welcome
kinship in this occupation of the hertzian waves. We keep on air...
Divendres 29d’octubre, 21 h
MACBA Auditori - Plaça dels Àngels, 1
Ticket 6 €
Parlar de Pierre Bastien és parlar d’una experiència vital i sonora
que es capbussa en l’aparentment impossible, en els meandres de la imaginació
més extrema i al mateix temps més cabal. La seva és la música que hauria
acompanyat els viatges i les invencions de Jules Verne, les disquisicions
patafísiques d’Alfred Jarry o les expedicions de Raymond Roussel, de
qui n’és un especialista. Des que als deu anys construí el seu primer
instrument, el laboratori poètic de Pierre Bastien no ha deixat de treure
fum fins a donar forma al Mecanium, una orquestra híbrida formada per
enginys mecànics i instruments de tot tipus que atorga un nou sentit
a la noció d’autòmat i que l’ha acompanyat en les seves aventures al
costat d’artistes com Pascal Comelade i Robert Wyatt.
Hablar de Pierre Bastien es hablar de una experiencia vital y sonora
que bucea en lo aparentemente imposible, en los meandros de la imaginación
más extrema y a su vez más cabal. La suya es la música que hubiera acompañado
los viajes y las invenciones de Julio Verne, las disquisiciones patafísicas
de Alfred Jarry o las expediciones de Raymond Roussel, de quien es un
especialista. Desde que a los diez años construyó su primer instrumento,
el laboratorio poético de Pierre Bastien no ha cesado de sacar humo
hasta dar forma a Mecanium, una orquesta híbrida formada por ingenios
mecánicos y instrumentos de todo tipo que otorga un nuevo sentido a
la noción de autómata y que le ha acompañado en sus aventuras junto
a artistas como Pascal Comelade y Robert Wyatt.
To talk about Pierre Bastien means to talk about a life and career
in sound that probes the seemingly impossible in the most extreme but
also truest meanderings of the imagination. His music would have been
the ideal soundtrack for the journeys and inventions of Jules Verne,
the pataphysical disquisitions of Alfred Jarry and the expeditions of
Raymond Roussel, who he is an expert on. Since making his first instrument
at the age of ten, Pierre Bastien’s poetic laboratory continued to churn
out inventions, finally producing Mecanium, a hybrid orchestra consisting
of mechanical devices and instruments of all kinds that give new meaning
to the notion of an automaton, and which has accompanied him in his
adventures with artists like Pascal Comelade and Robert Wyatt.
Dissabte 30 d’octubre, 21 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
Partint de les aigües més o menys estables de l’anomenada música “contemporània”,
i més específicament del seu maridatge amb el jazz, Patrice Soletti
ha aconseguit sintetitzar un marc creatiu molt particular, en què la
improvisació hi té un paper especialment destacat. Col•laborador de
músics com Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti converteix la
guitarra i l’estol d’objectes que l’acompanyen en un laboratori experimental
les fórmules del qual aplica amb la mateixa gosadia tant a projectes
híbrids de dansa, poesia i teatre com a assamblatges sonors amb formacions
com Contrabande o De Quartograf, així com també a travessies en solitari.
La perfecta quadratura en el cercle d’aquesta nit de singulars aromes
francesos...
Partiendo de las aguas más o menos estables
de la llamada música "contemporánea",
y más específicamente de su maridaje con el jazz, Patrice Soletti ha
conseguido sintetizar un marco creativo muy particular, en el que la
improvisación tiene un papel especialmente destacado. Colaborador de
músicos como Barre Phillips o Serge Lazarevitch, Soletti convierte la
guitarra y el conjunto de objetos que lo acompañan en un laboratorio
experimental cuyas fórmulas aplica con la misma osadía tanto a proyectos
híbridos de danza, poesía y teatro como a ensamblajes sonoros con formaciones
como Contrabande o De Quartograf, así como también a travesías en solitario.
La perfecta cuadratura en el círculo de esta noche de singulares aromas
franceses...
Setting off from the more or less stable
waters of the "contemporary" musical
call, and more specifically to its marriage with the jazz, Patrice Soletti
has managed to synthesize a very particular creative setting, in which
the improvisation has an especially distinguished role. Collaborator
of musicians as Barre Phillips or Serge Lazarevitch, Soletti converts
the guitar and the ensemble of objects that accompany it in an experimental
laboratory whose formulas he applies with the same boldness to hybrid
projects of dance, poetry and theater as well as to sound assemblies
to formations as Contrabande or De Quartograf, like this as also to
cross streets alone. The perfect quadrature in the circle of this night
of singular French aromas...
Dissabte 30 d’octubre, 22 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
Poeta sonor, implicat en múltiples circuits i publicacions d’experimentació
poètica a França i codirector del festival Sonorités de Montpellier
juntament amb el duet Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora amb
la mateixa desimboltura el llibertarisme fonètic i el llenguatge pulsional
del rock i la improvisació musical, com ho demostren les seves col•laboracions
amb Andy Moor (The Ex) i Alva Noto, a més d’un extens treball en el
camp del conceptualisme i l’art d’arxiu, que inclou des de llibres de
família fins a col•leccions d’insectes. Faria falta potser inventar
nous conceptes més enllà dels d’heterodòxia i polivalència per a explicar
la seva obra. O senzillament ser-hi aquesta nit i parar l’orella, opció
que us recomanem.
Poeta sonoro, implicado en múltiples circuitos y publicaciones de experimentación
poética en Francia y codirector del festival Sonorités de Montpellier
junto con el dúo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explora con la misma
desenvoltura el libertarismo fonético y el lenguaje pulsional del rock
y la improvisación musical, como lo demuestran sus colaboraciones con
Andy Moor (The Ex) y Alva Noto, además de un extenso trabajo en el campo
del conceptualismo y el arte de archivo, que incluye desde libros de
familia hasta colecciones de insectos. Haría falta quizás inventar nuevos
conceptos más allá de los de heterodoxia y polivalencia para explicar
su obra. O sencillamente estar esta noche allí y abrir los oídos, opción
que os recomendamos.
A sound poet who contributes to many different poetic experimentation
publications and circuits in France, and co-directs the Sonorités festival
in Montpellier with the duo Kristof K. Roll, Anne-James Chaton explores
phonetic libertarism, the pulsating language of rock, and music improvisation
with the same ease, as shown by her collaborations with Andy Moor (The
Ex) and Alva Noto. Her broad range can also be seen in her extensive
work in conceptual and archive art, which goes from family records to
insect collections. Concepts like heterodoxy and multifacetedness may
not be enough the explain her work. We may have to coin new ones, or
perhaps just come along this evening and open our ears, which is the
option that we suggest.
Dissabte 30 d’octubre, 23 h
La Fontana - Gran de Gràcia, 190 – 192
Ticket 6 € (3 concerts)
Sota aquest nom s’amaga el duet format per Carole Rieussec i Jean-Christophe
Champs, un binomi d’experimentació electroacústica, acusmàtica, d’improvisació
i teatre sonor amb una trajectòria de més de 20 anys i que juntament
amb Anne-James Chaton dirigeix el festival Sonorités de Montpellier.
Antics col•laboradors de Luc Ferrari i tocats per un nomadisme geogràfic
irrefrenable que els ha dut a trepitjar mig món, en el seu treball l’escriptura,
el so i l’espai s’intersequen i formen hipnòtics laberints que permeten
al viatger accedir-hi des de múltiples vies, amb la seguretat que perdre-s’hi
suposa trobar-se amb una experiència inèdita i gairebé màgica. Com la
de ser el primer a posar els peus a un continent ignot.
Bajo este nombre se esconde el dúo formado por Carole Rieussec y Jean-Christophe
Champs, un binomio de experimentación electroacústica, acusmática, de
improvisación y teatro sonoro con una trayectoria de más de 20 años
y que junto con Anne-James Chaton dirige el festival Sonorités de Montpellier.
Antiguos colaboradores de Luc Ferrari y tocados por un nomadismo geográfico
irrefrenable que los ha llevado a pisar medio mundo, en su trabajo la
escritura, el sonido y el espacio se intersecan y forman hipnóticos
laberintos que permiten al viajero acceder a él desde múltiples vías,
con la seguridad de que perderse ahí supone encontrarse con una experiencia
inédita y casi mágica. Como la de ser el primero en poner los pies en
un continente ignoto.
Behind this name lies Carole Rieussec and Jean-Christophe Champs, a
duo who work on electroacoustic experimentation, acousmatics, improvisation
and sound theatre in a career that spans more than twenty years and
also includes co-directing the Sonorités festival in Montpellier along
with Anne-James Chaton. These former collaborators of Luc Ferrari, who
are touched by an overwhelming nomadic urge that has led them to set
foot on half the planet, mix writing, sound and space in their work
and from hypnotic labyrinths that allow travellers several different
ways in, with the certainty that losing ones way there will also entail
coming across a new and almost magical experience. Like being the first
to set foot in an undiscovered continent.