BENVINGUDA / BIENVENIDA / WELCOME

LEM 2009: no-instruccions d’ús

Puc pensar que la música forma part de la meva vida en la mesura que em permet integrar-me i identificar-me socialment, donar-li un valor afegit a l’espai que ocupo –que no és poc– i, fins i tot, harmonitzar els meus estats físics, mentals i emocionals. D’acord. Però la música també transporta emocions que potser no em són pròpies, estats concrets, no adaptables, no intercanviables: els esclats, les turbulències i els laberints de certes músiques, la seva qualitat especulativa i perversa (de la manera en què “es pensen” a elles mateixes) les allunyen de la possibilitat de moblar-me la vida quotidiana i em protegeixen del risc d’atorgar una funcionalitat, per tant, un sentit personal, egoista, a les coses que fan els altres. D’aquestes músiques, el LEM 2009 en va ple, i la bona notícia és que una part important del dispositiu té enguany la missió de situar el focus sobre una escena local fortament intergeneracional, en bona part improvisativa, elegantment enfurismada, enèrgica i cercadora de límits. Nova. I amb molta personalitat. Grups i projectes que gestionen l’instantani, el misteri i la densitat sonora, exponents d’una rauxa que més d’un hagués donat per extingida, davant l’esmorteït panorama autocomplaent que les músiques populars solen dibuixar en aquests temps, especialment a casa nostra (altres músiques populars, no homologables, úniques, inesperades, inaudites, són possibles!).

Aquesta mirada a la nova escena local ocupa una part substancial del programa (el 64 per cent), que es completa amb una important secció dedicada a presentar alguns dels noms més rellevants de les músiques exploratòries de Polònia, a més de diverses sorpreses i la visita d’alguns artistes que van protagonitzar grans moments en altres edicions del LEM. Tot plegat per anar tancant un any d’intensa activitat de Gràcia Territori Sonor, que, amb accions, residències i publicacions, ha activat 15 dispositius al llarg del 2009. L’encontre d’octubre ens serveix per mostrar-te les troballes de la recerca que realitzem durant l’any. Esperem poder compartir amb tu, un cop passat el LEM, la fascinació que sentim pels artistes que hem convidat. No els hem triat perquè ens facin la decoració de la sala d’estar, sinó més aviat perquè saben donar certs usos a les coses quotidianes, com ara la música, que la pràctica dels hobbies no ensenya. Els usos misteriosos, inconfessables i catastròfics, els usos essencials. Perquè no tots els artistes fan allò que faria un si tingués temps.

l’equip de Gràcia Territori Sonor

LEM 2009: no-instrucciones de uso

Puedo pensar que la música forma parte de mi vida en la medida en que me permite integrarme e identificarme socialmente, dar un valor añadido al espacio que ocupo –que no es poco– e incluso armonizar mis estados físicos, mentales y emocionales. De acuerdo. Pero la música también transporta emociones que quizás no me pertenecen, estados concretos, no adaptables, no intercambiables: los estallidos, las turbulencias y los laberintos de ciertas músicas, su calidad especulativa y perversa (del modo en que “se piensan” a sí mismas) las alejan de la posibilidad de amueblarme la vida cotidiana y me protegen del riesgo de otorgar una funcionalidad, por tanto, un sentido personal, egoísta, a las cosas que hacen los demás. El LEM 2009 está lleno de estas músicas, y la buena noticia es que una parte importante del dispositivo tiene este año la misión de situar el foco sobre una escena local fuertemente intergeneracional, en buena parte improvisativa, elegantemente furiosa, enérgica y rastreadora de límites. Nueva. Y con mucha personalidad. Grupos y proyectos que gestionan lo instantáneo, el misterio y la densidad sonora, exponentes de un arrebato que más de uno daba por extinguido ante el mortecino panorama autocomplaciente que las músicas populares suelen dibujar en estos tiempos, especialmente en nuestro país (¡otras músicas populares, no homologables, únicas, inesperadas, inauditas, son posibles!).

Esta mirada a la nueva escena local ocupa una parte sustancial del programa (el 64 por ciento), que se completa con una importante sección dedicada a presentar algunos de los nombres más relevantes de las músicas exploratorias de Polonia, además de otras sorpresas y la visita de algunos artistas que protagonizaron grandes momentos en otras ediciones del LEM. Todo esto para ir cerrando un año de intensa actividad de Gràcia Territori Sonor, que a lo largo de 2009 ha activado 15 dispositivos entre acciones, residencias y publicaciones. El encuentro de octubre nos sirve para mostrarte los hallazgos de las pesquisas que realizamos durante el año. Una vez transcurrido el LEM, esperamos poder compartir contigo la fascinación que sentimos por los artistas que hemos invitado. No los hemos escogido para que nos decoren el cuarto de estar, sino más bien porque saben dar ciertos usos a las cosas cotidianas, como la música, que la práctica de los hobbies no enseña. Los usos misteriosos, inconfesables y catastróficos, los usos esenciales. Porque no todos los artistas hacen lo que haría uno si tuviera tiempo.

el equipo de Gràcia Territori Sonor

LEM 2009: Non-instruction Manual

I can see that music forms part of my life in that it lets me integrate and identify myself socially, adding value to the – not insignificant – space I occupy and even harmonising my physical, mental and emotional states. Fine. But music also brings other emotions that might be different to what I feel myself – very specific, non-exchangeable, non-adaptable states. The explosive bursts and turbulent, labyrinth pathways in certain kinds of music, their speculative and perverse quality (the way ‘they see’ themselves), make them most unsuitable for furnishing my everyday life and stop me from assigning a functional, and therefore personal and selfish, sense to things done by other people. LEM 2009 is full of these kinds of music and the good news is that a major part of this year’s event aims to focus on a strongly intergenerational, largely improvisational, elegantly furious, highly energetic, limit-probing local scene. A new scene with its own distinctive personality. Groups and projects that explore the instantaneous, mysterious, enveloping side to sound – exponents of a raw energy many had feared extinct on the current insipid, self-complacent popular music scene, especially in this country (other kinds of unexpected, unprecedented, unique, non-conformable popular music are possible!).

This spotlight on the new local scene accounts for a large part of the programme (64%); the rest is made up of a major section presenting some of the leading names in exploratory music from Poland, as well as other surprises and return visits from artists who took part in past editions of LEM. In short, a fine way to close a year of intense activity at Gràcia Territori Sonor, with actions, residencies, publications and fifteen activities throughout 2009. This October gathering serves to reveal the findings of this year’s research. Once LEM has finished we hope you’ll share our fascination with the invited artists. We chose them not because they’d brighten up our living room, but because they know how to use everyday things like music in ways you simply can’t learn as a hobby. Mysterious, unconfessable and catastrophic ways, essential ways. Because not all artists do what someone with time on their hands would do.

Gràcia Territori Sonor Team

INDEX
INDICE
INDEX

PROGRAMA
PROGRAMA
PROGRAMME

GTS STAFF 2009

ORGANITZA
ORGANIZA
ORGANIZER

PRINCIPALS PATROCINADORS
PRINCIPALES PATROCINADORES
MAIN SPONSORS

MITJANS DE COMUNICACIÓ PATROCINADORS MEDIOS DE COMUNICACIÓN PATROCINADORES MEDIA SPONSORS

COL·LABOREN COLABORAN COLLABORATORS

COL·LABORADOR TECNOLÒGIC / COLABORADOR TECNOLÒGICO / TECNOLOGIC COLLABORATOR